Era el típic nen que es dedica a fer coses per ser guai: arribar tard a classe, contestar els professors, molestar els meus companys, no fer res a classe, trencar tot el material, etc. En aquella època em sentia el nen més guai i fins i tot puc dir que em sentia superior a tothom i ningú podia amb mi. El meus pares tenien diners, m’ho consentien tot i tenia clar que tenia la vida resolta. Però un dia em vaig despertar i ho vaig veure tot negre: em vaig despertar al carrer, a sobre d’uns trossos de cartró, amb una manta que m’arribava fins als genolls i tot brut, i amb un cartell on demanava diners per poder menjar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.