La noia, avorrida, caminava pel carrer sense saber on anar. Ella només podia recordar els problemes que tenia. En aquell moment va decidir oblidar-se de tot i posar-se a ballar, a pujar i a baixar els bancs que hi ha a la Rambla de Barcelona, al ritme d’una música que s’escoltava de fons. Era una cançó acompanyada d’una guitarra que tocava un noi que devia tenir la mateixa edat que la noia. En aquell moment la noia va veure el noi que tocava la guitarra i va parar de ballar. El noi no deixava de mirar-la i ella, avergonyida, se li va atansar. El noi la va agafar per la cintura i van començar a ballar junts sota la pluja d’estiu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.