És un dia trist, ennuvolat, amenaçador i fa parella amb el meu estat d’ànim. Tinc poques ganes de seguir endavant amb la meva vida. No trobo sentit per continuar aquí, no tinc ganes de gaudir dels meus amics, ni de sortir al carrer i cridar al món que segueixo viva.
No vull tenir aquests sentiments, per això desitjo que en el moment menys esperat alguna paraula, algun gest o simplement una carícia em torni la il·lusió per seguir. Segur que encara em queda molt per descobrir. Tinc una meta i no em puc aturar en els pensaments que tinc al cap ara mateix; els foragito!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.