Agafo el fil que tinc a la tauleta de nit. Fa molts mesos que el tinc allà sobre. L’havia tret d’una jaqueta el dia abans que em diagnostiquessin càncer de pit. Mai no li he donat importància però m’adono de les qualitats d’aquest fil: fi, d’un blanc molt intens i brillant, com el d’un colom; un colom lliure que pot anar allà on vulgui sense haver de dependre de ningú. Ara jo puc ser com un colom. M’he alliberat del malson en què em trobava. D’aquell tumor que m’acompanyava a tot arreu. Ara sóc més forta i valenta; he après a apreciar tot el que la vida ens dóna i a no enfonsar-me per coses sense importància.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.