Quan entres a casa i t’adones que alguna cosa no va bé, l’ambient familiar ja no és el mateix, s’aprecia una nota trista, melancòlica. Veus que tothom està capcot, pensatiu i saps interiorment que tu ets l’únic que desconeix què passa realment. Et sents exclòs i confús. En aquest instant algú et diu que l’avi ha marxat, que ja no el veuràs més, que no ha superat la malaltia que l’abatia. Arrenques a plorar sense consol, recordes els moments viscuts al seu costat, la seva imatge t’acompanya al llarg del dia, de setmanes, per a tota la vida. Sempre hi serà amb mi.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.