Vaig rebre aquella carta anònima que tanta intriga em va provocar. Me la va donar el meu pare, que l’havia agafat de la bústia. La vaig obrir i la vaig llegir. No m’ho podia creure! El primer que vaig pensar va ser que era una broma d’algun amic, o que la persona que l’havia escrit sentia alguna cosa per mi. La carta que vaig rebre era de pel·lícula: amb perfum, la marca dels llavis amb un pintallavis vermell…
Però llegint-la una vegada i una altra em vaig adonar d’un detall importantíssim. Aquell detall era la clau. Vaig arribar a la conclusió que aquella carta no era per a mi.
Aquella carta era per al meu pare.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.