En arribar al restaurant de menjar ràpid, ens va sorprendre la cua i vam haver d’esperar, cansades com estàvem. Perquè només portava deu euros que si no… Mentre esperàvem la safata, la meva acompa-nyant em parlava, però jo l’únic que tenia en ment era el meu gran amor, que em tenia bojament enamorada. Quan, llavors, vaig veure que m’estava esperant allà. Em vaig posar nerviosa, vaig començar a suar. La bava em regalimava mirant les seves corbes arrodonides, seductores. Sense adonar-me’n ja el tenia a les mans, desembolicant-lo. La mescla de carn i salsa dins d’aquell pa em feia perdre el sentit. I ja sé prou que hi ha amors que maten…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.