Les sensacions em sobrepassen. Gaudeixo d’aquesta barreja de perfums. Sento els diàlegs divertits pronunciats entre rialles. I en aquest bell entorn que m’envolta puc entreveure algunes mirades entremaliades. Penso en els regals que m’ha donat la vida. Observo amics, pares i fins i tot padrins, i me n’adono que tots estem lligats a una mateixa raó. És més fort que tot, l’amor de moltes generacions que, anys enrere ja es reunien en aquest mateix indret, testimoni dels actes de tots nosaltres, autors de paraules i de simples petons. Una terra que ho sap tot; una unió de cors, d’ànimes, d’un poble… Canillo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.