Ara tot és diferent. Tot va començar un 18 de febrer del 2013.
Ell em fa somriure, ell està al meu costat dia rere dia. Ja hem passat vuit mesos l’un pendent de l’altre, hem viscut moments únics, junts ens hem convertit en UN.
Tinc por, por de perdre’l, que s’acabi el que ara realment em fa feliç. No podria imaginar-me un futur sense ell. Ara tinc un somriure permanent gràcies a ell, no m’imagino no tenir-lo al meu costat, perquè sense ell la vida no tindria sentit. Tan sols desitjaria que aquest moment durés eternament.
T’estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.