Detestava celebrar el seu aniversari. Els regals, la gent i els crits li feien més aviat nosa. Va sentir música i rialles. Van obrir la porta. Hi havia una festa sorpresa organitzada pels seus amics. Un nus a l’estómac l’incità a escapar, recordant els moments difícils de la seva recuperació. Intentava convèncer-se que havia odiat el seu aniversari des de sempre, però, en realitat, sabia que havia començat a rebutjar-lo des que li havien diagnosticat la malaltia. Quan li van oferir el pastís i va veure els amics feliços ho va entendre: no havia de témer que fos l’últim aniversari, havia de celebrar que encara el podia festejar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.