Els meus avis estaven farts d’advertir-me que no anés a l’àtic, però mai m’havien explicat el perquè. Com que sóc de naturalesa curiosa, vaig aprofitar que no eren a casa i m’hi vaig dirigir una mica espantada. Vaig obrir la porta i només vaig veure el que tothom espera trobar-se en un àtic: mobles antics, prestatgeries plenes de capses i un bagul ple de pols. El vaig obrir i em vaig quedar sorpresa pel que hi havia a dins, un llibre misteriós el qual no vaig aconseguir obrir mai. Des d’aquell dia em pregunto què deu haver-hi escrit que sigui raó de tant secretisme.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.