Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.022 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.022

L’avi

Lea Ancion 3ème G Lycée Comte de Foix 21 de febrer del 2019 Lectura: 1 min · 631 caràcters

Encara recordo quan anava a casa teva. Tenia 4 anys i és com si fos ahir. M’agafaves als teus braços, anàvem a la piscina i m’ensenyaves a nedar com un peix; quan tenia un problema venies i ho solucionaves tot, em feies classes de dibuix i m’ho passava genial. Sempre t’ocupaves de mi com si fos una reina i quan vas estar malalt va ser el contrari: jo era la gran i tu el petit; quan estaves assegut just davant del foc et llegia històries i les escoltaves, anava al jardí per agafar flors i portar-te-les; quan tenies un problema tocaves la teva campana i venia i ho solucionava. Tot era un paradís amb tu fins que te’n vas anar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats