Què faríem sense l’àvia? Sense poder sentir la seva olor? La seva veu? Sense poder tastar un altre plat elaborat per aquesta cuinera de tres estrelles Michelin i un restaurant dit amor. És la historiadora de la família i l’exemple a seguir. Només espero que quan sigui gran la meva dona pugui ser l’àvia dels meus nets, i que pugui estar a l’altura de les llegendes explicades per aquest ésser ja llegendari, estimat i enyorat per tots. Però ara només vull gaudir d’ella. Ara que encara tinc temps d’estimar-la no deixaré passar aquesta oportunitat de la qual tanta gent no ha pogut gaudir o no ha volgut gaudir. Gràcies per ser com ets.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.