Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 581 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 581

Les vuit del matí

Marta Llorens 1r ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT 15 de març del 2012 Lectura: 1 min · 672 caràcters

Eren les vuit del matí. Com cada dia, travessava el carrer per trobar-me el somriure que des de feia mesos m’era familiar. Era un gest senzill, breu, arrugat i desdentegat, però alhora afectuós. Poc coneixia del seu propietari, però a través d’aquella mirada era capaç de transmetre’m la saviesa. Aquell dia tot semblava igual, fins que un so va captar la meva atenció. Em vaig girar. Era ell. Era al terra, ple de sang. Em vaig quedar rígida, però inconscientment les cames em van conduir fins al lloc del fet i em vaig ajupir sentint el murmuri de la gent que acompanyava l’ambulància. Abans de marxar, vaig apropar-m’hi per últim cop i em va dedicar el darrer somriure.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats