Vull estar a qualsevol altre lloc de la terra. Em tremolen les mans, però de cop criden el meu nom per sortir a l’escenari. Em vull aixecar, però em fallen les cames i una part de mi em diu que no hi vagi, que em quedi allà asseguda. Em dirigeixo cap a la multitud mentre la gent aplaudeix. Estic molt nerviosa, m’assec a la banqueta i col·loco les mans al teclat, compto fins a tres i començo a tocar la melodia que he tocat tantes i tantes vegades. Deixo de pensar en tot el que em preocupa. Les mans comencen a ballar damunt del teclat. I, quan acabo, m’acomiado del públic i baixo de l’escenari, m’adono que m’havia amoïnat per res.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.