Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 647 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 647

L’espera

Andrea Dias 2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL 18 d'abril del 2012 Lectura: 1 min · 630 caràcters

Passen les hores i l’angúnia augmenta. No saps què passarà ni què no passarà, només saps que estàs assegut en una cadira d’un hospital, esperant qualsevol notícia, sigui bona o dolenta, però una notícia. Aquest és el pitjor moment, quan esperes. Quan et diuen que les coses no pinten bé. Quan et passen tots els records pel cap, quan t’adones de les coses que hauríeu pogut fer i no heu fet, de les coses que has fet i no hauries d’haver fet. I és en aquell moment que, estant assegut, et gires, amb els ulls plens de llàgrimes, i veus la mort asseguda al teu costat que et diu abans d’emportar-se’l: una mica tard per penedir-se.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats