Dijous, 12 de novembre del 2026 Relat núm. 22 de 6.602
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 22

L’espera

Mònica Garcia 2n Batxillerat C_COL·LEGI SANT ERMENGOL Lectura: 1 min · 607 caràcters

Neixes i esperes créixer, creixes i esperes prosperar, prosperes i esperes tenir una bona feina, una família, reconeixement social; ho obtens i esperes que això duri eternament, quan mors, esperes ressuscitar. Moltes vegades l’espera és llarga gairebé exasperant, deixem d’actuar per esperar, el temps és savi, l’espera donarà els seus fruits. Busquem justificacions per deixar de fer allò que ens pertoca, ja que l’important és esperar, les coses passen soles, només cal esperar, però sense adonar-nos-en, ens passem la vida esperant que passi alguna cosa: sense adonar-nos que l’únic que passa és la vida.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats