A Andorra cap esport és tan important com l’esquí alpí. La dificultat rau a controlar la direcció i la velocitat del descens. Una de les particularitats és que cadascú acaba tenint un estil diferent. També existeix un cert risc però curiosament això és part de l’atractiu; és, sens dubte, la manera més ràpida de desplaçar-se sense assistència mecànica. Amb la pràctica és possible assolir una unió entre cos i ment en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap a un estimball. Sorgeix llavors un sentit d’harmonia i d’experiència que inspira una sensació d’immensa plenitud.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.