Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 6.482 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.482

L’estel de l’avi

Roy Vilalta Marín 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 12 de maig del 2026 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Quan l’avi va morir, em vaig sentir perdut. Res tenia sentit. Pensava en ell cada nit i em feia mal saber que no tornaria mai més. Però un vespre, mirant el cel, vaig veure un estel que brillava més que els altres. Vaig pensar que potser era ell, vigilant-me des de molt amunt, amb aquell somriure serè que sempre em reconfortava. Vaig començar a escriure-li cartes i a parlar-li en silenci, com si encara hi fos. A poc a poc, vaig tornar a somriure. Ara estudio amb ganes, ajudo a casa i em sento més fort. Sé que estaria orgullós de mi, i això em dona força cada dia. Quan el trobo a faltar, respiro profundament i el sento a prop. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats