Un dia som petits i, sense adonar-nos, som grans, i en dos dies vells. No vivim en el mateix lloc tota la vida, no estudiem sempre el mateix, anem avançant pel món de la saviesa i l’experiència. Caiem, ens aixequem i tornem a caure fins a superar l’escarment. I arribem a vells havent passat pels dies adults. Havent rebut i havent donat. Mirar i ser mirats, perquè som vells. I en un nen ens veiem. Veiem la infantesa del nostre passat, les tardes de futbol marcant gols al parc. Ara juguem al domino i, des de la taula, podem observar per la finestra els nois jugant a la nostra antiga passió. Al mateix parc, i amb la mateixa il·lusió.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.