Eren les vuit del matí, entrava a les oficines com cada dia, cansat que ningú li tornés la paraula. Tothom portava uns petits aparells a les orelles i només se sentia el soroll dels papers. Es va acostar lentament a un company. –Eh, ja estic cansat que ningú em parli, què és això que porteu? –És música, a mi m’ajuda a concentrar-me. –Música? –Sí, té, escolta. –Apa, que maco. Ara ja entenc per què ningú parla. És com un altre món, relaxant, desestressant. Moltes gràcies per haver-m’ho ensenyat. Ara aquell home s’havia tornat una víctima de la música, hipnotitzat per la melodia relaxant. Ja no es podia treure els auriculars de les orelles.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.