M’he despertat amb la llum de la matinada. Després de romandre una estona en els meus pensaments, torno a la realitat i m’envaeixen el pànic i la confusió. M’adono que no sóc a la meva habitació sinó en un lloc molt estrany. Aquesta idea em provoca un sentiment aterrador i satisfactori a la vegada. Vull recordar-me de cada detall. Estic envoltada d’una vegetació meravellosa: arbres gegants d’un blau verdós amb les rames caigudes i flors… Alço la vista per observar els fantàstics ocells que viatgen pel cel. De sobte, sento un soroll i em giro alarmada. Puc distingir una noia, mirant-me fixament… S’endinsa en la selva. La segueixo…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.