La veritat és que mai m’havia fixat en ell. Ahir, quan va caure, va ser la primera vegada que el vaig veure sense aquelles ulleres negres, les típiques dels intel·ligents de les pel·lis. És un noi esvelt, alt, ulls verds, tímid i també és simpàtic. És el marginat de l’institut. Però, és guapo. Tothom diu que és un pringat i que mai serà un noi “normal”. Però en realitat, què és ser un noi “normal”? Per mi, ningú és normal. Tothom té les seves coses estranyes, els seus secrets que mai sabràs quins són. Però segur que darrere d’aquella timidesa es troba un noi divertit, amb qui pots riure i passar una bona estona, i un noi “normal”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.