Vaig sentir com la porta s’obria més a poc a poc del normal. Era l’Aida que, com cada dia a la mateixa hora, arribava de l’escola. Aquell dia no s’havia fet notar tant. Quan arribava, normalment donava un cop brusc de porta. Vaig escoltar com lentament obria la porta de la seva habitació. Semblava nerviosa, s’estirava al llit i donava voltes, remenava alguns calaixos com si, desesperada, busqués alguna cosa. No li vaig donar importància. Tot seguit va marxar de casa, aquest cop molt ràpidament. Uns instants més tard tornava a sentir com algú entrava a casa, aquest cop amb un cop de porta més fort. I deia ho sento, he arribat tard.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.