Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.990 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.990

Llavis entremaliats

Jennifer Coelho 3r B INSTITUT ESPANYOL 17 de març del 2016 Lectura: 1 min · 635 caràcters

No sabia per què, però sempre em passava el mateix cada cop que m’acostava a ell. Era una sensació que mai havia sentit, com si tingués papallones a l’estómac i una d’elles es rebel·lés i volgués sortir volant. Quan venia i m’abraçava era com si estigués al cel i, si us dic la veritat, quan el veia abraçat a una altra noia… ni us ho imagineu! Però a partir d’avui, mai abraçarà cap noia que no sigui jo, perquè ens va passar una cosa molt, però molt maca o almenys ho era per a mi. Estàvem baixant de l’autocar, em va fer un petó i ara sé que, sense dir-nos res, mentre s’enllacen els nostres llavis revelen els nostres sentiments.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats