Pensava que la vida era un lloc on ser lliure, pensar el que volies ser, complir els teus objectius i fer realitat els somnis. Pensava que tot serien paisatges bonics, que no tindria problemes, que no donaria tanta importància a petites coses, que podria pensar en la llibertat, que tindria pau interior per sentir-me bé i estar content amb mi mateix; però no és així. És molt dur pensar que no tenim aquesta llibertat, aquesta pau interior, que no podem complir els nostres objectius, no podem veure els paisatges que des de petits havíem desitjat veure. Però no em rendiré, ningú no ho hauria de fer. De fet en el món estem per això, no?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.