Llavors vaig agafar aquell pollastre vell. I noi, com cridava! Ni que fos un indignat de plaça Catalunya! I se’m va escapar, com era d’esperar. Com corria la mala bèstia! I al mateix temps semblava que es burlés de mi. Vaig agafar aquell ganivet del meu pare, carnisser de tota la vida, i vinga donar cops com un desesperat, per a tallar el cap d’aquell ganàpia! Tot el galliner era can seixanta! Les gallines animaven el pobre pollastre, i es divertien una mica, ja que la víctima ja no els donava entreteniment. Al final li vaig tallar la testa d’un tall esquerp, però seguia corrent! Deu ser això el que denominen rigor mortis.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.