Dissabte, 14 de novembre del 2026 Relat núm. 2.205 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.205

L’oblit

Alba Gil 3r Col·legi Sagrada Família 12 de desembre del 2016 Lectura: 1 min · 633 caràcters

A la meva àvia li han detectat Alzheimer. Encara no és greu, però saps què et dic àvia? Que no vull que arribi el moment que no ens recordis, ni a mi, ni a la teva filla, ni a ningú; però sobretot no vull que oblidis cap dels moments que hem passat junts. Només et dic, àvia, que quan l’oblit t’envaeixi i comenci a esborrar els teus records, jo estaré amb tu. Quan em miris als ulls i no sentis res, estaré amb tu. Quan no reconeguis la meva veu tampoc no et deixaré, perquè encara que tu no em puguis recordar, jo mai no t’oblidaré, no et deixaré mai d’estimar. Sé que serà dur, però no permetré que l’oblit et separi de nosaltres.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats