Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.867 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.867

L’últim adeu

Júlia Zanón Mañas 3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO 26 de febrer del 2025 Lectura: 1 min · 646 caràcters

El cotxe es va aturar al costat d’una carretera buida, on només se sentia el vent bufant suaument. Des del darrere, ell la mirava amb els ulls brillants, il·lusionat, com sempre que sortien junts. Ella va baixar, mirant el seu voltant amb certa tensió, i va obrir la porta del darrere, murmurant unes paraules, com si volgués tranquil·litzar-lo. Ell va saltar a fora, ple de confiança, movent la cua. Però quan es va girar, el cotxe ja s’allunyava. Va córrer rere el cotxe, confós, fins que es va aturar, esbufegant, sense forces. El vent li portava l’última olor de casa, una olor que se’n va anar lentament. El gos començava a sentir por. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats