Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.844 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.844

L'últim dia

Eitan Cerdan 3ème F Lycée Comte de Foix 20 de desembre del 2020 Lectura: 1 min · 659 caràcters

Hola, em dic Pep i tinc 14 anys…
Un dia es va complir el meu somni: estava assegut en un banc amb la meva crush, la Marta. Era un dijous, estàvem els dos junts, ella m’acariciava l’esquena i jo la mirava amb amor, era la meva oportunitat de llençar-me i fer-li EL PETÓ que tant esperava. Finalment, em vaig llençar i li vaig fer EL PETÓ. Va ser un petó curt però intens; ella el va continuar però de cop vaig escoltar una veu que deia: “Sí, sí deixeu-lo morir, si us plau.” Era la veu de la meva mare i era una veu de tristesa… De cop vaig sentir una punxada i… Ja no sentia res, EL PETÓ desapareixia amb la Marta i amb tot el que hi havia al meu voltant.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats