Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.431 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.431

L’últim dia

Joan Cortés 3r B EA SEGONA ENSENYANÇA d’ordino 23 de gener del 2020 Lectura: 1 min · 645 caràcters

Tothom s’ho esperava. Era un dia molt fred; estava tot gelat. Els esquís xocaven entre ells, el cor anava molt de pressa i els meus ulls anaven directes al salt. No les tenia totes, però què podia anar malament? En un tres i no res m’havia canviat la vida. Diagnòstic: tíbia i peroné de la cama dreta fracturats. Plorava de ràbia, no de dolor. Un munt de pensaments em venien a la ment: podria tornar a caminar? Què dirien els meus pares quan se n’assabentessin? I els companys? Els dies a l’hospital es van fer eterns. Mirar per la finestra i veure la gent caminar era molt cruel. Finalment, i després de molt treball i esforç, torno a caminar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats