Era l’últim minut de partit. De sobte un defensor va arrossegar-se per terra fins a arribar al meu peu, em va tocar, l’àrbitre va xiular, era penal. Era la nostra última oportunitat, l’esforç de tot l’any es reduïa a aquell penal. Si marcava, guanyàvem i pujaríem, però si fallava, tot estava perdut. Era un xut molt important per a tots, tots confiaven en mi i jo estava decidit a marcar. Vaig córrer per agafar impuls, estava a punt de xutar. De sobte, se’m va creuar un gos per davant, vaig saltar-lo, i al caure em vaig trencar el peu, i pensava que també el peroné, però no. Al final vaig haver de marxar en llitera sense poder xutar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.