Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.862 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.862

L’últim sospir

Unai Solé Garcia 3r A COL·LEGI MARE JANER 24 de febrer del 2025 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Estava ben tranquil. No m’ho esperava. Tot va passar massa ràpid. Vaig tenir temps per preparar-me, però no el vaig aprofitar. Vaig decebre tothom. El meu recorregut ha estat ple d’alts i baixos. Crec que mai he parat atenció al meu entorn. Sempre he fet el que a mi em convenia, quan volia i on volia. Ara soc aquí, sol, en aquesta sala freda, on sento el pes de les decisions preses. Les veus dels que he ferit i he traït ressonen dins la meva ment. No hi ha marxa enrere. L’últim sospir es barreja amb el silenci i l’angoixa. La claror s’apaga lentament. Un record em fa somriure: el dia que em vaig enamorar. I de sobte, el món s’acaba.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats