Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.378 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.378

L’última carícia

Carmen Rodrigues Hernández 3r F EA Segona Ensenyança d’Encamp 22 de gener del 2022 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Aquí estava davant de la universitat, dient adeu al meu xicot. Saber que estarem a quilòmetres de distància em mata. Després d’una hora el moment havia arribat. Havia d’acomiadar-me i dir-li adeu. Ell només amb un petó s’acomiadà. Però el que no sabia és que era l’últim. No sabia que “la distància em mata” seria tan literal. No sabia que l’última vegada que el veuria seria dient-me que tot aniria bé i que em mantingués desperta. No sabia que aquesta última vegada jo no estaria conscient, que el meu cos estaria en una llitera d’hospital i la meva ànima al seu costat sense poder tocar-lo ni consolar-lo. Després, tot va quedar blanc.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats