Només porta dues línies. No sap què posar a la carta. No vol incloure coses tan típiques i evidents com: et trobo a faltar, m’agradaria ser amb tu… Continua escrivint. Escriu sobre les tragèdies que ha viscut aquests dos darrers mesos a la guerra, sobre els companys, i els dies en aquell poblat. El temps sembla no haver passat, aturat en aquell punt intangible. Aquests dos mesos han estat com una llarga colla d’anys. Està cansat. Deixa la carta sobre el llit, com volent donar-li repòs abans de la partida. Aquella carta serà la primera i l’última que enviarà. El combat començarà i la sort, sempre tan fugissera, no l’acompanyarà.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.