Ja feia una setmana que hi era, era un paradís, em passava tot el dia entre onada i onada. Allò era el que sempre havia somiat. Estava instal·lada en una petita platja que només els més curiosos trobaven. Avui esperant la següent onada, l’he vist, portava una taula vermella. En sabia, dels millors surfistes que he vist mai. Ja en tenia prou, em vaig asseure a la sorra a observar aquell noi, estava fascinada. Venia la sèrie, una onada molt gran, la més gran, ell decidit i remant amb totes les seves forces la va agafar. Però els llavis es van tancar i se’l va menjar. No va tornar a aparèixer. Aquell lloc va deixar de ser un paradís.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.