Anava de camí a l’escola amb la moto com sempre. Ja a classe, estava esperant el meu millor amic, però no arribava. Vaig decidir anar-lo a veure a les cinc amb la moto. En arribar la seva mare plorava i li vaig demanar què li passava amb tota confiança, ja que era com la meva segona mare. Va explicar-me que el dia anterior, quan vam quedar amb les motos, va patir un accident. Per dins era com si una part de mi hagués marxat, tenia el cor trencat. Vaig passar tot el camí plorant. No vaig ser capaç de pujar a la moto perquè em recordava a ell. El funeral va ser el pitjor. M’agradaria haver-lo acompanyat, canviar-me per ell.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.