Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.919 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.919

L’última vegada

Elena Benedicto 3r D EA segona ens. Sta Coloma 28 de febrer del 2023 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Se sentien crits de la meva germana. La tensió de la seva emprenyada es podia escoltar des de la meva habitació. El temps començava a passar molt de pressa i l’ansietat feia tremolar el meu cos. Buscava una sortida fàcil, però ja era massa tard, els pares ja eren a casa. Només havia de ser honesta i demanar perdó. A poc a poc, amb ritme lent, vaig sortir de l’habitació. Vaig arribar al menjador. Em vaig apropar a ella amb passos ferms, però temorosos mentre em preparava per dir la veritat que havia estat amagant. No volia ferir els seus sentiments, però ho havia de dir: –Sister… He sigut jo! Jo m’he menjat el teu tros de pizza.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats