Després de ser llençada, planeja suaument per l’aire, giravolta en un conjunt espectacular de piruetes aèries. Observa des del punt més alt de la paràbola formada pel seu recorregut, a través del finestral del pavelló que s’obre al cel blau, una cadena de muntanyes cobertes per una capa fina de neu. A sota, una noia. Gira sobre ella mateixa. Té una pell blanca que recorda la fragilitat de les nines de porcellana. I comença el descens. Cau lentament, giragonsant encara, i la immensitat del camp de visió va disminuint. Aterra sobre la mà de la gimnasta que l’agafa amb suavitat i continua ballant i girant, en harmonia amb la música.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.