Tots naixem amb somnis i desitjos per complir, però sense tu no tinc res a fer. Trobo a faltar aquella carícia, aquell petó, aquella abraçada i el xiuxiueig del “bona nit”. Tanco els ulls i penso… la teva imatge comença a ser borrosa. Anhelo que tornis amb mi i que la teva fugida no hagi estat més que un malson. Cada dia que passa em sento més sol, més trist i res no em dóna tanta vida com tu! Les hores se’m fan eternes i doloroses. Espero, espero… No tornes, ni tornaràs. Cada nit, abans d’anar al llit, miro i busco l’estel que més m’enlluerna. Sé que hi ets. T’enyoro, però el teu record perdurarà en el meu cor per sempre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.