Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.443 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.443

Malaltia

Harold Ramos Bonilla 3r B Col·legi Maria Moliner 28 de desembre del 2017 Lectura: 1 min · 627 caràcters

Et miro des de la llunyania amb ganes d’abraçar-te, tocar els teus cabells suaus i sedosos però la por no em deixa moure. Cada cop que parlo amb tu dic moltes rucades, em poso nerviós, m’amaro de suor, penso en tu, però tu no em mi. La meva ment em diu que t’oblidi, que serà millor per a mi. El meu cor, però, em diu que és perfecta, que no l’oblidi, que ella és la indicada. No tinc ganes de res. No menjo, ni dormo, ni jugo amb els meus amics, tampoc tinc ganes de sortir al carrer. No tinc res a fer. Tots el dies em semblen dolents si no hi ets tu. Podria dir que l’Amor és una malaltia, podria dir que estic malalt de tu.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats