A l’hora d’escriure un microrelat, una tradició arrelada ja en l’assignatura de català, la gent sembla que es torni culta tot escrivint paraules de consum poc habitual. Tothom seriós, àdhuc els menys treballadors. Es podria considerar un dia peculiar, ja que no m’han de cridar gaire l’atenció. Quan sembla que per fi la gent s’aventura en el seu treball, al qual hi ha molta esperança, hi ha una estona d’incòmode silenci, que a mi, personalment, ha arribat a pertorbar-me. I sembla que tot progressa adequadament, però, tot de cop se sent una insòlita veu que crida sense cap dels modals que fins ara havia fingit: Merda! M’he passat!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.