Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 1.066 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.066

Manuel

Mina Bentahar 2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX 18 de març del 2013 Lectura: 1 min · 630 caràcters

Tornant de l’escola, vaig agafar l’autobús. Unes parades més tard, va pujar una dona bastant gran dient: “Ai Manuel, quin fred fa”, cosa que habitualment diu la gent gran. Es va asseure al costat d’un altre vell i li va dir: “Mare meva Manuel on ets?”, i li va preguntar al seu veí: “Vostè sap qui és Manuel?” El vell li va respondre: “Ah sí! aquell que va morir fa uns anys.” El xofer es va afegir a la conversa: “Aquell dels diaris”, després la parella de vells de darrere de la dona: “Sí, aquell.” I la dona els respon: “No, Manuel és Déu, és com li dic jo.” Vaig començar a riure i la vella va dir: “Sí que has trigat Manuel.”

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats