Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.099 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.099

Mare, gràcies per ser amb mi !

Rui Paulos 4t A INSTITUT ESPANYOL 5 d'abril del 2013 Lectura: 1 min · 626 caràcters

L’altre dia no podia adormir-me i em vaig posar a pensar què faria sense la meva mare. Si ella no hi fos no sabria què fer en els moments més difícils de la meva vida, seria una vida angoixant. La meva mare és com un GPS que m’indica el camí correcte per on he d’anar. Encara que a vegades em renyi i em cridi jo sé que ella ho fa perquè creu que el que estic fent és incorrecte, tant per a la meva educació com per a la meva salut. A vegades penso d’anar-me’n i que els meus pares no sàpiguen on sóc, ni el que estic fent, però després m’adono que no sabria què fer sense ells. Són les persones més importants a la meva vida.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats