Diumenge, 22 de novembre del 2026 Relat núm. 789 de 6.624
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 789

Memòries

Rui Carlos Vaz 3r A INSTITUT ESPANYOL 28 de juny del 2012 Lectura: 1 min · 644 caràcters

Avui, al carrer, veig una dona prima, rossa i bastant alta que em resulta familiar. De sobte, se m’apropa i em diu que ha passat molt de temps des de l’última vegada que ens vam veure. Llavors, m’adono que havia estat la meva professora quan tenia tres anys i de com d’important va ser aquesta dona per a mi. Després dels onze anys que ha passat encara es recorda del nostre nom i no és com molta gent que està amb tu durant un any i després ja fa com si no et conegués i com si mai t’hagués parlat. Avui, m’he adonat que no totes les persones són iguals, que per a algunes sempre quedaràs a la seva memòria i per a altres només ets un conegut.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats