Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 1.949 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.949

Més enllà

Ariadna Cerezo 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA sANTA COLOMA 25 de febrer del 2016 Lectura: 1 min · 626 caràcters

El dia va arribar. El cor em bategava molt ràpid. No veia res. Sentia crits i plors. Sang freda que em sortia del pit i el cos se me n’anava. Vaig poder notar com la mare m’agafava la mà i a la vegada sentia les seves llàgrimes al meu braç. Vaig sentir l’última paraula que em va dir: t’estimo. De cop i volta, vaig sentir que el cor em bategava encara més fort. Era conscient que alguna cosa passava. Era la mort que s’apropava? El cor em va deixar de funcionar. No sabia on era! No podia veure res. De cop, vaig veure la mare com deia adéu amb les mans. Jo li vaig respondre amb un petó. Què passava? Era un somni? Era real?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats