Quan ja estàvem arribant a l’escola, vaig mirar les meves butxaques i no hi havia res, per no ficar-me nerviós vaig mirar la motxilla i tampoc hi era. Vaig començar a sentir com el cor em volia sortir del pit, les mans em tremolaven i em faltava l’aire. Intentava recordar on podia haver-lo deixat, però no em concentrava. Volia trucar a la meva mare, però em vaig adonar que no podia, ja que no tenia el mòbil. Vaig tancar els ulls un moment i vaig respirar profundament, però no servia de res, em sentia com si un forat negre em creixés a la panxa i les llàgrimes ja em començaven a caure lentament per les galtes i em cremaven com foc…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.