Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 1.220 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.220

Microrelat

Victor Hugo De Jesus 4t INSTITUT ESPANYOL 4 de juny del 2013 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Sentia com si algú m’estigués perseguint, cada vegada s’apropava més i més i jo, ple de por, vaig començar a córrer carrer avall, a veure si podia arribar al carrer principal, era inevitable. Aquella persona continuava corrent  dar­rere meu, ja no sabia què fer, em vaig aturar, potser seria la pitjor decisió de la meva vida,  però jo havia d’ esbrinar qui era i què volia de mi . Era un home gran i gros que amb una veu greu em va dir: –Nano, que t’ha caigut la cartera, no sé pas per què cor­ries tant, no et  vull fer mal eh…, què et pensaves? Ai aquesta joventut d’avui dia!– Jo, avergonyit, vaig agafar la cartera i me’n vaig anar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats