Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.958 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.958

Monstre

Míriam Marqués 3r A Col·legi Ana Maria Janer 22 de gener del 2019 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Aquelles paraules em van fer obrir els ulls. Mai no m’hauria pensat que d’una forma tan senzilla es podria trencar la màscara que tots portem posada. Ha estat impressionant veure el monstre que s’hi amaga, i que només es mostra si cau la disfressa. Però encara m’ha impactat més trobar-me davant del meu reflex i veure que jo també la duc posada. Quan em miro, no veig res més que un monstre i em faig por. Em fa por treure’m la màscara que m’estalvia de mostrar el meu fràgil jo. Els altres seguiran veient en mi una persona i, en el moment que em caigui aquesta màscara, s’espantaran tant com jo. Però no parlarem, serà el nostre secret.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats