Era de nit i havia arribat l’hora. En Lluís sabia que els monstres vivien sota els llits… Però el seu entrava per la porta donant crits incomprensibles: “Adsk grr jjih!” Ell es va tapar i va tancar molt molt fort els ulls, ja que així estaria protegit dels monstres dels malsons… Però al seu, no hi havia mantes que l’aturessin i, amb les seves potents urpes, el va treure del llit. Va tirar-lo a terra i va intimidar-lo, colpejar-lo per demostrar que, com a bon monstre que era, no tenia pietat ni compassió. I quan ja en va tenir prou, va agafar l’ampolla de whisky i es va allunyar. En Lluís, llagrimós, va dir: “per què, pare?”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.